És el primer post que
realitzo en català, però aquesta ocasió s’ho mereix. El pròxim dimecres dia 30 s’inaugura
al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) l’exposició: “Espriu. He
mirat aquesta terra”. Aquest any, és l’any Espriu. Per als que no esteu molt en
contacte amb el món literari, s’ha de recordar a Salvador Espriu com un dels
grans escriptors, dramaturgs i poetes catalans dels últims temps. Va renovar la
prosa catalana, amb la companyia inseparable de Josep Pla, d’entre altres. La
seva transcendència social i el missatge del les seves obres no està “passat de
moda” sinó que és totalment actual.
Un dels seus poemes més
coneguts és “La pell de brau”, el
qual va ésser utilitzat per l’Assemblea Nacional Catalana com a espot
promocional de “Catalunya, nou estat d’Europa”
i va ser un clar símbol antifranquista en el moment de la seva publicació. A tot
això, vull dedicar un post a aquest geni literari ja que va saber tractar amb
delicadesa la poesia, portant-la també al terreny de crítica política.
És per això, que
aprofitant l’any Espriu, seria una bona ocasió per a apropar-nos més a la
nostra pròpia literatura i endinsar-nos en el seu significat més sincer.
Us deixo amb un petit
fragment del poema:
[…] “A vegades és necessari i
forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol.” […]
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol.” […]
La pell de brau, 1960.
Us deixo amb un petit avanç de l'exposició.
Música: Toti Soler i veu Sílvia Pérez Cruz
Irene.
