L'ANY ESPRIU

És el primer post que realitzo en català, però aquesta ocasió s’ho mereix. El pròxim dimecres dia 30 s’inaugura al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) l’exposició: “Espriu. He mirat aquesta terra”. Aquest any, és l’any Espriu. Per als que no esteu molt en contacte amb el món literari, s’ha de recordar a Salvador Espriu com un dels grans escriptors, dramaturgs i poetes catalans dels últims temps. Va renovar la prosa catalana, amb la companyia inseparable de Josep Pla, d’entre altres. La seva transcendència social i el missatge del les seves obres no està “passat de moda” sinó que és totalment actual.

Un dels seus poemes més coneguts és “La pell de brau”, el qual va ésser utilitzat per l’Assemblea Nacional Catalana com a espot promocional de “Catalunya, nou estat d’Europa” i va ser un clar símbol antifranquista en el moment de la seva publicació. A tot això, vull dedicar un post a aquest geni literari ja que va saber tractar amb delicadesa la poesia, portant-la també al terreny de crítica política.

És per això, que aprofitant l’any Espriu, seria una bona ocasió per a apropar-nos més a la nostra pròpia literatura i endinsar-nos en el seu significat més sincer.

Us deixo amb un petit fragment del poema:

[…] “A vegades és necessari i forçós 
que un home mori per un poble, 
però mai no ha de morir tot un poble 
per un home sol.” […]

             La pell de brau, 1960.

Us deixo amb un petit avanç de l'exposició.
Música: Toti Soler i veu Sílvia Pérez Cruz

Irene.